dimecres, 12 de juny de 2013


Del tema de les riotes.

No y no. La cuestión es no ir al asunto. Si es por ignorancia, por falta de comprensión lectora o simplemente por ganas de hacerse el robinhood, la verdad, lo ignoro.

En el primer no, ni voy a entrar. Es el tema de siempre. Y, chica, o lo superamos o nos quedamos aquí; pero lo de la lucha esta feminista al nivel del '¡Ese me ha robado la cartera!' y el tío escondiéndose la cartera en el bolsillo, respondiendo '¡Lo dices porque soy gitano!' lo único que hace es ridiculizar al gitano y, de paso, cabrear a todos los demás gitanos por haberlos sacado a colación en tan incómoda circunstancia.

En el segundo no, los mismos genios citados delatan la gravedad del asunto que el opinador se empeña en obviar. Evelyn Waugh, los Monthy Python o Dario Fo (sacado a colación en los comentarios del mismo artículo): ¿Les puso a cualquiera de estos el Estado una Bibiana Ballbé o un Miquimoto o un Toni Soler a sueldo que los vendiera? O haciendo la pregunta de otro modo: ¿Qué tipo de Estado se pondría a vender a su Dario Fo particular? Respuesta: Ninguno que estuviera colocando en puestos relevantes de la cultura a gente del perfil de la Ballbé, de Miquimoto o de Toni Soler (y, por favor, que me lo veo venir, no me mienten ahora 'Polònia', que estamos hablando de los Monthy Python y de Dario Fo).

La cosa es que ninguno de estos tres personajes están aquí para vender su producto; el tema, precisamente, es que ya lo vendieron -si es cultura de front corrugat o no está claro, y no es lo que se está discutiendo aquí-. Lo que se está discutiendo aquí es que ese hecho de haber triunfado haciendo lo que hacían (ojo, no cualquier cosa: lo que hacían) es la única credencial que se les está teniendo en cuenta y es lo único que indica el rumbo, también único, que ahora quieren hacer coger a la cultura.

Esto último es lo preocupante de todo este tema.

4 comentaris:

  1. "es la única credencial que se les está teniendo en cuenta" de veritat? No ho sé, pregunto. Em consta que el Calçada i el Soler són gent intel·ligent i vàlida, a part de tenir passat de pallassos (baratos o no, va a gustos), però no sé si això s'ha tingut en compte o realment només els han posat al front d'un projecte per haver-se fet famosos de la manera que ho han fet i tenir els contactes que tenen. Fins que això no quedi més clar, jo prefereixo aplicar el benefici del dubte.

    ResponElimina
  2. És que no és qüestió de si són gent vàlida o no en general, en la vida.
    S'està parlant del nomenament d'aquest tres, del de la Ballbé sobretot, com a cosa aïllada. A mi el passat pallasso de la gent tant me fa. El problema és el que ha portat a aquests a ocupar ara llocs de responsabilitat. El problema és en què estan convertint aquesta responsabilitat.
    Si et llegeixes això: http://www.soymenos.net/La_degradacio_de_l%27art_a_Catalunya.pdf i després t'escoltes el discurs 'Cultures disruptives' de fa uns dies del Jordi Sellas va fer a l'Ateneu (si vols, et passo l'àudio), veus que tot encaixa i que, sí, segurament són les persones més adients per a allò que volen fer amb l'art i la cultura.
    I que el problema és precisament què volen fer amb l'art i amb la cultura.

    ResponElimina
  3. Em miro el pdf. Estic d'acord en el tema del "símptoma". La cultura a casa nostra està anant cap a un lloc perillós. Però no posaria al mateix sac la Ballbé i el Santa Mònica amb el Soler+Calçada i el tricentenari. Són temes diferents, personatges amb currículums i capacitats diferents, i necessitats diferents. I el que no em sembla bé de l'article original és que es carregui dos personatges només per una part del que han fet en la seva vida sense ni plantejar-se si serveixen per la feina que els han donat. És un pèl demagògic (i els aricles que surten "a la defensa" no ho milloren gens).

    ResponElimina
  4. Molt d'acord. Ahir vaig estar a punt de deixar un comentari al Núvol per dir alguna cosa més o menys irònica sobre la "cultura del rave per les fulles", és a dir, d'aquesta obsessió per fer veure que no entenem el que llegim i posar-nos a discutir per aspectes totalment tangencials (o ni això), que si les dones i que si l'humor. Per sort, em vaig refrenar a temps. El que no acabo d'entendre és el paper d'en Mascarell, exdirector de l'Avenç i tota la pesca, un home al qual li hem de suposar uns altres referents i unes altres coneixences...

    Si em pots passar l'àudio d'aquesta conferència que tant recomanes t'ho agrairé infinitament.

    ResponElimina

Come swim w/me