dimecres, 12 de juny del 2013
Del tema de les riotes.
No y no. La cuestión es no ir al asunto. Si es por ignorancia, por falta de comprensión lectora o simplemente por ganas de hacerse el robinhood, la verdad, lo ignoro.
En el primer no, ni voy a entrar. Es el tema de siempre. Y, chica, o lo superamos o nos quedamos aquí; pero lo de la lucha esta feminista al nivel del '¡Ese me ha robado la cartera!' y el tío escondiéndose la cartera en el bolsillo, respondiendo '¡Lo dices porque soy gitano!' lo único que hace es ridiculizar al gitano y, de paso, cabrear a todos los demás gitanos por haberlos sacado a colación en tan incómoda circunstancia.
En el segundo no, los mismos genios citados delatan la gravedad del asunto que el opinador se empeña en obviar. Evelyn Waugh, los Monthy Python o Dario Fo (sacado a colación en los comentarios del mismo artículo): ¿Les puso a cualquiera de estos el Estado una Bibiana Ballbé o un Miquimoto o un Toni Soler a sueldo que los vendiera? O haciendo la pregunta de otro modo: ¿Qué tipo de Estado se pondría a vender a su Dario Fo particular? Respuesta: Ninguno que estuviera colocando en puestos relevantes de la cultura a gente del perfil de la Ballbé, de Miquimoto o de Toni Soler (y, por favor, que me lo veo venir, no me mienten ahora 'Polònia', que estamos hablando de los Monthy Python y de Dario Fo).
La cosa es que ninguno de estos tres personajes están aquí para vender su producto; el tema, precisamente, es que ya lo vendieron -si es cultura de front corrugat o no está claro, y no es lo que se está discutiendo aquí-. Lo que se está discutiendo aquí es que ese hecho de haber triunfado haciendo lo que hacían (ojo, no cualquier cosa: lo que hacían) es la única credencial que se les está teniendo en cuenta y es lo único que indica el rumbo, también único, que ahora quieren hacer coger a la cultura.
Esto último es lo preocupante de todo este tema.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
"es la única credencial que se les está teniendo en cuenta" de veritat? No ho sé, pregunto. Em consta que el Calçada i el Soler són gent intel·ligent i vàlida, a part de tenir passat de pallassos (baratos o no, va a gustos), però no sé si això s'ha tingut en compte o realment només els han posat al front d'un projecte per haver-se fet famosos de la manera que ho han fet i tenir els contactes que tenen. Fins que això no quedi més clar, jo prefereixo aplicar el benefici del dubte.
ResponEliminaÉs que no és qüestió de si són gent vàlida o no en general, en la vida.
ResponEliminaS'està parlant del nomenament d'aquest tres, del de la Ballbé sobretot, com a cosa aïllada. A mi el passat pallasso de la gent tant me fa. El problema és el que ha portat a aquests a ocupar ara llocs de responsabilitat. El problema és en què estan convertint aquesta responsabilitat.
Si et llegeixes això: http://www.soymenos.net/La_degradacio_de_l%27art_a_Catalunya.pdf i després t'escoltes el discurs 'Cultures disruptives' de fa uns dies del Jordi Sellas va fer a l'Ateneu (si vols, et passo l'àudio), veus que tot encaixa i que, sí, segurament són les persones més adients per a allò que volen fer amb l'art i la cultura.
I que el problema és precisament què volen fer amb l'art i amb la cultura.
Em miro el pdf. Estic d'acord en el tema del "símptoma". La cultura a casa nostra està anant cap a un lloc perillós. Però no posaria al mateix sac la Ballbé i el Santa Mònica amb el Soler+Calçada i el tricentenari. Són temes diferents, personatges amb currículums i capacitats diferents, i necessitats diferents. I el que no em sembla bé de l'article original és que es carregui dos personatges només per una part del que han fet en la seva vida sense ni plantejar-se si serveixen per la feina que els han donat. És un pèl demagògic (i els aricles que surten "a la defensa" no ho milloren gens).
ResponEliminaMolt d'acord. Ahir vaig estar a punt de deixar un comentari al Núvol per dir alguna cosa més o menys irònica sobre la "cultura del rave per les fulles", és a dir, d'aquesta obsessió per fer veure que no entenem el que llegim i posar-nos a discutir per aspectes totalment tangencials (o ni això), que si les dones i que si l'humor. Per sort, em vaig refrenar a temps. El que no acabo d'entendre és el paper d'en Mascarell, exdirector de l'Avenç i tota la pesca, un home al qual li hem de suposar uns altres referents i unes altres coneixences...
ResponEliminaSi em pots passar l'àudio d'aquesta conferència que tant recomanes t'ho agrairé infinitament.