Na Xesca Ensenyat escrivia, sí, però na Xesca Ensenyat sobretot cantava!
A Mangata hi havia la Cova Blava. Si pensava endur-se'n aquella pedra grossa foradada, perquè el bot no li fugís, el deixaria ben blau; ben blau al bot, amb l'amarra passada per un caramell de la Roca Lila, que també era blava. Lila, la Roca just ho era davall l'aigua. Tanmateix, tota sola na Laida no s'hi veuria, blava. La Cova Blava no era com un mirall: l'havien de veure blava els altres.
Una altra vida. (Lleonard Muntaner, 2012).
