El cel està a punt d'esclatar... Les cadires, la taula i el trinxant em faran com de resclosa... Cap dubte no m'enlluerna... Tinc a l'abast, just a la vora, els Llibres... Ja no cobejo un casament impossible, que em dugués a la fortuna o a dirigir la factoria que encara explota la truita d'aigua i que disposa d'un casalici de pedra viva, tota importada, car a l'indret, tot és argila...
L'escarcellera. Miquel Bauçà.
