dissabte, 21 d’abril del 2012

BANZAIIIII!!!!!!!!!!

El lunes seré Citizen K, seré la novia de todos, iré con the flow, me tiraré de cabeza a las fauces del drac y me pincharé con todas las espinas de todas las rosas. Acabo de quedar con Montse Virgili que en cuanto sepa cuál es el libro más vendido de la jornada, lo buscaré, lo compraré, me iré a casa, me lo leeré y al día siguiente, el martes, me plantaré en el Cabaret Elèctric, donde me abrirán el micro para decir: Catalans tots, això és el que heu comprat: explica això, això i això i ho diu així, així i d'aquesta altra manera, decidiu si el voleu llegir o no: vosaltres mateixos.

Rezad por mí y cruzad los dedos porque sea el del abuelo que salta por la ventana y no la biografía de Pedrito. O sí. No sé.

Jo confesso ya me lo leí en su día hasta donde buenamente pude leer antes de que se me cayera de las manos, así que dentro de la tragedia, todo eso que tendría adelantado.
¿Cómo se come esto?

Ayer: Catalunya supera per primera vegada el milió de lectors de llibres en catalàEl consum de llibres ha augmentat un 3% en l'últim any, mentre el nombre de lectors en català s'ha incrementat un 9,5% en els darrers cinc anys

Hoy: estem en una situació bastant bèstia. Les xifres de vendes de llibres en català estan baixant d'una manera tan espectacular que és més que alarmant: és catastròfic.

Solo le encuentro una explicación: estamos ante una campaña hotelero-meteorológica presemanasanta. Va a hacer un sol de la hostia, para que vayas. Y luego llegas y está lloviendo.

Me fío mucho más de Jaume Vallcorba que de la FUNDACC -el primer titular viene de un estudio de esta fundación que (sic.) estudia les audiències dels mitjans de comunicació i els consums culturals en els territoris de parla catalana- igual que me fiaba mucho más de la rodilla de mi abuelo que del señor del telediario con el mapa detrás. Vallcorba diciéndole a Joan Sabaté (director de la FUNDACC) ¿a quién quieres engañar, maldito? el día de Sant Jordi va a llover igual que lleva lloviendo desde hace cinco años.

Aquí alguien miente, distorsiona al menos: o Vallcorba, que no, o Sabaté, que tiene que justificar un estudio por el que vete tú a saber cuánto ha cobrado, o el consumidor cultural català, que cuando le llaman por teléfono y le preguntan (en catalán) si lee (en catalán), responde (en catalán) que sí y que, mmmmm, a Jaume Cabré, que tiene el nombre delante, que lo ve ahora que aparta la taza del café de encima del periódico.

"S'han promocionat escriptors que potser no mereixien tant encimbellament, s'han fet traduccions a corre-cuita...", dice Vallcorba también en la entrevista, y "Això fa temps que es diu", le apunta Ignasi Aragay, el periodista del diario especialista en inflamiento de nombres de precisamente esos escriptors que potser no merixien tant encimbellament. Y venga a jugar, que Catalunya va bé i hem d'estar contentíssims tots.

¡Visc(a)! El lunes nos echamos el paraguas al bolso y ya está: solucionado, que total, al final -cito a Vallcorba otra vez-, un ase i jo veiem les mateixes imatges.