A La Central. Interior. Vespre.
Diu: ¡Hola!
Dic: Hola... Jo a tu et conec...
Diu: Per desgràcia.
Dic: Com?
Diu: Sóc el Carles.
Diu el Miquel: Estic on fire!
Dic: Coom?
Diu el Miquel: Sí, tia, porto uns dies...
Dic mirant al Carles: Encara espero una explicació.
Diu: Un cop, el Sostres deia que...
Dic: I ara em cites el Sostres?
Diu: Sí. Diu que ell, abans d'entrar a la dutxa, deixa l'aigua còrrer molta estona...
Dic: No em puc creure que m'estiguis citant el Sostres.
Diu: ... i que després es posa sabó per tot el cos i que...
Dic: És que ho estic visualitzant i...
Diu: ... i que un dia, la seva dona va entrar al lavabo i li va tancar l'aigua. I... No sé a què venia això... Ah, sí, que les dones sempre ho voleu entendre tot i no enteneu que a vegades els homes diem i fem coses inexplicables.
Dic: Mira, ara sortiré i tornaré a entrar.
Diu: Vale.
Dic: Surto, eh?
Diu: Sí.
Vaig cap a la porta. M'obro pas entre la gent que entra i surt en aquell moment. Arribo al carrer. Giro i torno a entrar.
Dic: Home, Carles!
Diu: Hola!
I ens fem dos petons. I tot va millorar molt a partir de llavors.
(Nota mental: practicar més aquesta tècnica del establir un punt zero a partir del qual tornar a començar: Funciona).
(Nota mental 2: si tot passa a la presentació del llibre de la Tina Vallès i tot acaba a La Masia ignorant totalment el Barça-Milan que fan a la tele penjada a la paret, millor que millor!).
