Y después de la conversación de ayer (de una de las conversaciones de ayer o de una parte de la larguísima conversación de ayer, que volvió a salirse del corrillo de cámaras y de luces para meterse en el corrillo de cigarros, vinos y roastbeef que montamos en un momento; de aquí a allá, como si allá no hubiera pasado nada) qué iba a hacer yo al llegar a casa más que decir hola hola, Kika, hola hola, Koldo, y abrirme camino entre las dos cabecitas peludas, intentando no pisar patitas que se enredaban con mis patitas, para ir directa a la estantería en busca de El canvi, de Miquel Bauçà.
No lo encontré. Ni rezándole a Santa Rita, que es el mecanismo automático que se me activa siempre que no encuentro algo -es la herencia de la abuela-, que más que un rezo completo, con el paso de los años se ha convertido en un escueto va, Santa Ritaaa... Pero nada. No estaba. Así que me cagué en mi desorden y en mi biblioteca de a dos filas por estante, hasta que mis ojos dieron con Els estats de connivència y, soltando un si no hay pan, buenas son tortas, abrí para leer esto que voy a copiar aquí abajo, tras lo que tuve que cerrar e intentar dormir un rato no pensando demasiado ni en indignados de ahora ni indignados de entonces, cuando las acampadas acababan en inyecciones inyectadas por inyectar sin más.
Esto, decía:
Abaltits i decandits,
caminen per camins tèrbols,
que no porten cap enlloc.
El comport reaccionari
és present per tot arreu,
per una raó molt simple:
no hi ha lloc on practicar...
I parlar d'alternatives
és un miserable engany,
tal com fer-se ecologistes
o bé metges rodamón.
És només la poesia
que ofereix un bon outlook:
practicar-la, no llegir-ne.
d'amagat dels presidents.
Avui és intolerable
que el noranta-nou per cent
dels humans siguin imbècils
i consentin ser explotats.
No cap mètode pedagògic
ni cap revolució
no han fet res. Cal resoldre
que és urgent de dissenyar
altres plans, altres programes.
Si encara no podem
prescindir de la família
o la sexualitat,
la idea és recloure's
i dormir per descobrir
l'esplendor únic dels somnis.
Fóra motivació
per gitar lluny l'estultícia.
La sociabilitat
és només una conducta,
la més rígida, inclement
i també la més cretina.
Si les revolucions
duren poc i sucumbeixen
és perquè mai no podran
canviar cap de les normes.
És la tècnica que no diu
res, la que regeix els canvis,
totes les mutacions.
