dissabte, 17 d’agost del 2013

Tothom contra els dolents; tothom, sempre, a tot arreu, a favor dels bons. ¡Quina monotonia, Déu meu! ¿És que no hi ha ningú amb una mica d'imaginació en aquest planeta? Però el que tenen de pitjor les guerres és que després se'n fan novel·les; pel que respecta a aquesta (que t'ho asseguro, és una guerra de merda com tantes), se'n faran unes novel·les particularment idiotes, d'un rosa i d'un verd molt pujats: hi sortiran joves herois meravellosament valents, angelicals noietes meravellosament ben parides. Tu no, pobre Cruells; tu no ens afligiràs amb un mamotreto d'aquests. Però els estrangers... Tu no creus en el meu do de profecia i és una llàstima; perquè et podria dir, per exemple. que els estrangers faran de tota aquesta immensa pasterada unes grans històries de toreros i gitanos.
-¿Toreros? No s'ha sentit mai a dir, que jo sàpiga...
-Sí, pobre Cruells; no s'ha vist mai un torero a l'exèrcit i molt menys un gitano, però els estrangers tenen un nas molt fi per al negoci. Els negocis són els negocis, diuen tots els estrangers, i el temps és or; perquè una novel·la d'argument espanyol es vengui, és absolutament necessari que l'heroi sigui un torero i l'heroïna una gitana i que al tercer capítol ja te'ls trobis fornicant en una jungla tropical plena de toros salvatges; tot el que no sigui això és perdre el temps i el temps és or. Els estrangers són una partida de cretins; en parlo amb coneixement de causa perquè he viatjat. El món no anirà bé mentre hi hagi tants estrangers.
-¿Què t'ha agafat ara contra els estrangers?
Em va mirar com estupefacte per la meva pregunta:
-El que més m'irrita -la seva veu de baix feia com un grunyit-, és pensar que jo també sóc un estranger. És la primera cosa que un aprèn viatjant.


Incerta glòria.

Santa razón.



... y Cruells, quien no nos iba a afligir con un mamotreto de estos, páginas más adelante explica cómo, al cambiar de bando, anava a fer un dels passos més greus de la meva vida: anava a escollir el meu enemic. Y, claro, a mí se me hace el cerebro pepsicola, con todo esto. Y me da por pensar lo poco que se ha parado la gente a decidir el bando que, incluso antes del tiempo de las novelas, ya me vienen con cosas como esta:



o como esta otra:


Cosas de buenos y malos tan simplificados y poco pensados.
Y me entran los sudores fríos sólo de pensar las novelas idiotas que saldrán de todo este tiempo.

Joder, pobre Sales: toda la vida editando incluso lo que aún no estaba escrito.