1r: queda abolit el concepte de carrer. A partir d'ara, les nostres passes, passejos, vagarejos, divagacions i pernoctacions es duran a terme en el sempre inconclús i agradable territori del flux de partícules. No es descarta la presència, sempre atzarosa, de catalitzadors distribuïts en diversos punts del recorregut, la missió dels quals serà exhortar l'entusiasme per la deriva.

2n: queda igualment abolida l'obligatorietat del primer punt, atès que mai, però, s'ha establert aquest aspecte.

3r: s'exhorta les partícules del cos social a buidar-lo de tota unitat significativa, organicisme, articulació, membració premeditada i en general qualsevol estratègia destinada a establir la rima consonant a les nostres vesícules biliars.

4rt: s'exigeix el retorn, pel que fa al corpuscle dels narcòtics, a la terminologia grega, amb especial èmfasi pel terme Pharmakon. Obrim les portes al fèrtil concepte de la farmacosi.

5è: volem donar a entendre que resulta impossible que tot s'entengui i que, per tant, el control de les situacions és, netament, una entelèquia. Seguint aquest punt, ens aventurem a afirmar que, quan hom creu haver-ho entès tot, es cansa de tot i decideix liquidar-ho. Cada mur enderrocat és un concepte que s'ha donat premeditadament per entès.

6è: volem exhibir la ficció dels nostres rostres, els nostres gestos i fins i tot les nostres existències. Amb aquesta quimera entre cella i cella, optem per liquidar tot allò que de persona té la nostra màscara i reivindicar, en canvi, la màscara de la nostra persona.

7è: volem que, en algun moment, us poseu les caretes i que ens digueu, sincerament, si us agraden.

8è: volem, en definitiva, no haver de voler gran cosa més. Gràcies per la vostra desatenció.

(Noves reglamentacions del FASTIC que a partir d'ara regiran els convenis mercantils, diplomàtics i similars, així com els divergents).

'Emet o la revolta'. Sebastià Jovani.

Subía esta mañana en las escaleras mecánicas de la parada de metro Passeig de Gràcia, L3, e iba apareciendo ante mi el banco-farola modernista, todo forradito de trencadís blanco que veo todos los días camino del trabajo.

He pensado en Apple inmediatamente.

Luego he pensado que esas mentes pensantes del Ajuntament que han dado permiso, previo cobro del cheque, a Apple para colgar semejante despropósito en plaza de Catalunya, seguramente imaginaron que la cosa iría alrevés: que amosaicando en coloringos la manzana, la gente vería Apple y pensaría en Barcelona. 

Bueno, tampoco se podía esperar mucho más de ellos: Son la misma gente defensora de la ‘marca Barcelona’, que no ve que cuando a algo le pones nombre de marca, lo que realmente estás haciendo es intentar venderlo; que no cae en la cuenta de que quienes suelen utilizar su nombre como marca, hasta el punto de no dudar en cambiárselo (todo llegará) por otro más comercial, son desde siempre las putas. 

De momento, ya han vendido uno de mis referentes visuales de las mañanas.

Pues nada majos, felicidades.