dissabte, 21 d’abril de 2012

¿Cómo se come esto?

Ayer: Catalunya supera per primera vegada el milió de lectors de llibres en catalàEl consum de llibres ha augmentat un 3% en l'últim any, mentre el nombre de lectors en català s'ha incrementat un 9,5% en els darrers cinc anys

Hoy: estem en una situació bastant bèstia. Les xifres de vendes de llibres en català estan baixant d'una manera tan espectacular que és més que alarmant: és catastròfic.

Solo le encuentro una explicación: estamos ante una campaña hotelero-meteorológica presemanasanta. Va a hacer un sol de la hostia, para que vayas. Y luego llegas y está lloviendo.

Me fío mucho más de Jaume Vallcorba que de la FUNDACC -el primer titular viene de un estudio de esta fundación que (sic.) estudia les audiències dels mitjans de comunicació i els consums culturals en els territoris de parla catalana- igual que me fiaba mucho más de la rodilla de mi abuelo que del señor del telediario con el mapa detrás. Vallcorba diciéndole a Joan Sabaté (director de la FUNDACC) ¿a quién quieres engañar, maldito? el día de Sant Jordi va a llover igual que lleva lloviendo desde hace cinco años.

Aquí alguien miente, distorsiona al menos: o Vallcorba, que no, o Sabaté, que tiene que justificar un estudio por el que vete tú a saber cuánto ha cobrado, o el consumidor cultural català, que cuando le llaman por teléfono y le preguntan (en catalán) si lee (en catalán), responde (en catalán) que sí y que, mmmmm, a Jaume Cabré, que tiene el nombre delante, que lo ve ahora que aparta la taza del café de encima del periódico.

"S'han promocionat escriptors que potser no mereixien tant encimbellament, s'han fet traduccions a corre-cuita...", dice Vallcorba también en la entrevista, y "Això fa temps que es diu", le apunta Ignasi Aragay, el periodista del diario especialista en inflamiento de nombres de precisamente esos escriptors que potser no merixien tant encimbellament. Y venga a jugar, que Catalunya va bé i hem d'estar contentíssims tots.

¡Visc(a)! El lunes nos echamos el paraguas al bolso y ya está: solucionado, que total, al final -cito a Vallcorba otra vez-, un ase i jo veiem les mateixes imatges.

2 comentaris:

  1. Vaig veure això del "milió de lectors de llibres en català" i vaig deixar de llegir; no volia que se'm posés malament el cafè del matí. Ara vaig a llegir el senyor Vallcorba i ja diré. (Ai l'Aragay, quina cosa que em fa...)

    "¿A quién quieres engañar, maldito?": a tothom, i per desgràcia molts s'ho empassen; no sé de què (els) serveix, la veritat, però ho fan.

    Sobre la pluja, preferiria que dilluns no plogués, com prefereixo que no plogui avui ni cap dia que no sigui de nit; sóc de sol, jo. Bon dia!

    ResponElimina
  2. Si no fos que això de l'autoedició és lleig, potser Vallcorba s'hauria d'editar a ell mateix, si més no, les seves entrevistes.

    ResponElimina

Come swim w/me