dimarts, 1 de maig de 2012

Puto imaginario colectivo, que ahora, cada vez que uno dé por terminado un trabajo que le haya costado un mínimo esfuerzo pensará: me he vaciado y ahora me tengo que volver a llenar.

Y venga épica inflada de la que siempre me lleva a reivindicar a mi padre diciendo: si te lo supieras todo, sacarías un diez. Y tu única obligación ahora, en el colegio, es sabértelo todo.

Todo el mundo piensa que la genialidad de Guardiola redime a todo el país de su mediocridad. Y yo, ahora, con el libro terminado, me resisto a darle carpetazo por sentirme más mediocre que nunca.

(Cómo estamos. Sí).

6 comentaris:

  1. Gràcies.
    La vida és cruel: a l'índex onomàstic hi surts just després de l'ABC i abans de Hitler. Sorry, és la tirania de l'ordre alfabètic.

    ResponElimina
  2. Inclús té índex onomàstic! Opus magnum!
    Tot i que per la meva condició d'artista líric m'hauries de citar pel cognom, nom. Llavors sortiria després de Ctònic i abans de Cuvil·lini.

    Kisses!

    ResponElimina
  3. Però ¿no havia d'estar acabat a l'abril, aquest llibre? #novullesperar

    ResponElimina
  4. Mira, prou que saps que Sant Jordi amb el Nadal em van passar per sobre, que si no, això estava més que ventilat fa una setmana si no abans.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho sé. Però per si dubtes de la impaciència públic ansiós per posseir-te en paper, jo em manifesto.

      Elimina

Come swim w/me