First Swimming Lesson

Jo, pel meu compte, només voldria mossegar-li la boca, la llengua, una part així. Ara..., ¿com hi arribaré? Em cansaré molt abans. De moment, no tinc cap estratègia a punt. Confio, sí, en certs principis, repasso certes modalitats prestigioses, m'enganyo com un diplomàtic qualsevol. I això que encara no ha esclatat la guerra. Copso, però, moviments de tropes, telefonades seques. Anit vaig decidir de declarar-m'hi inapte. No seria una peça valuosa dins un combat significatiu. Sé que la sang no em circula amb la fluïdesa necessària i un bon combatent ha de saber aguantar les explosions de prop i caminar per la neu. Qualsevol lluitaria millor que jo, llançaria amb més eficàcia les granades,manipularia els morters amb més esment. Sento que aquestes reflexions no em són fàcils d'acceptar, però són molts ja els anys de meditació i malenconia. Així, a la batalla que m'espera practicaré el despreniment i no pas la defensa aferrissada. Cauré dins els fossats sense armes. Seré aterrat seguidament. Carrer Marsala. Miquel Bauçà.