divendres, 7 de desembre de 2012

Me ha dado por leer discuros de Wert. Esto que voy a copiar es de otro, más reciente que el de ayer, en la FAES también. (pág. 19 de aquí):

... lo cierto es que las élites políticas nacionalistas han conseguido arrastrar a grupos
más amplios de la ciudadanía a considerar como parte integrante
de la agenda de las respectivas sociedades políticas
lo que en el País Vasco se ha codificado como el “derecho a
decidir” y en Cataluña se ha etiquetado de “soberanismo” y
que en ambos casos implica la proclamación del derecho a decidir
la secesión respecto de España.


Lo malo es que desde que ayer leí esto en la pág. 4 de este otro discurso de 2010 que les citaba en la entrada anterior,:

La sociedad en cuanto tal propiamente no demanda reformas (en el sentido
fuerte de la expresión, es decir como algo articulado y coherente). No es su
papel. La definición de una agenda reformista es una cuestión de liderazgo .

(...)
Pero ello no exime la necesidad de buscar el alineamiento social necesario para
emprender la senda reformista, puesto que las reformas en la mayor parte de
las ocasiones tienen que contar con la cooperación de la sociedad para ser
posibles y eficaces.


creo que tengo cada vez más clara la visión que el PP tiene de la sociedad, que no se diferencia demasiado de la que tiene ERC cuando habla de convencer a la parte de la sociedad que parece no convencida para que vote sí en la consulta vinculante que será el referendum. Parten de la base de que o no queremos nada o no sabemos qué queremos, así que primero juegan a convencernos y luego nos consultan para ver si lo han conseguido.

En fin, que somos tontitos. Pero, por lo visto, nos necesitan.

6 comentaris:

  1. ¿Vols dir que no és el que pensen els polítics de tots els partits? Els que conserven la capacitat de pensar, per poc que sigui, esclar. Aviam si em surt el dibuix; seria una cosa així:

    propaganda ↔ consens social

    Vaja, que sí, que som tontets. I tant.

    ResponElimina
  2. Sí, tots, tens raó. Tot és un gran Eurovegues, que primer era exactament el què necessitàvem i de sobte ja no.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No he llegit La democràcia a Amèrica, però m'ha dit un ocellet que Tocqueville s'hi fa creus que els americans siguin, dit resumit i malament, tan imbècils i que s'empassin bestieses enormes i, un cop empassades, siguin impossibles d'evacuar (les metàfores repugnants són meves, no de Tocqueville), i que això només és possible perquè ho fan lliurement, el personal copia el que diu el seu diari (ara diríem el seu agregador de feeds, el seu TL, etc.) i queda convençut que això que copia és el pensa, quan el cert és que no ha pensat absolutament res. I no és que Tocqueville estigui en contra de la llibertat i això ho digui per desacreditar el nou règim, de cap manera.

      (Em sembla que ho explico molt malament, però per explicar-ho bé hauríem de fer una monografia, demanar una subvenció abans i després, etc., i serà que no.)

      Elimina
  3. Tocqueville, entre l'estupor i l'admiració, explica amb exactitud què és la democràcia, i després la resta, Ortega, per ex., van embolicant la troca sense deixar de copiar-lo.
    Cas pràctic i proper: tornarà a governar Itàlia en Berlusconi? O similar?

    ResponElimina
  4. Erich Fromm també ho comenta, això de les idees que creiem que són nostres i només són una còpia, que és extern.

    Però no queda tant bé citar Fromm com citar Tocqueville ;)

    Maria

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si ho hagués sabut a part de parlar de Tocqueville (que ja vaig dir que no he llegit) hauria dit el nom d'Erich Fromm (que tampoc he llegit, però em sona a marca de bombetes i per tant hauria sigut molt il·luminador). :-p

      Elimina

Come swim w/me