dilluns, 16 d’abril de 2012

Recapitulons:

La idea era: la Monarquía lleva años comportándose exactamente como históricamente se comportan los miembros de las casas reales: son inmensamente ricos y su papel es básicamente estar ahí, mantenidos y posando en uniforme. Se casan y la gente sale en tromba a agitar banderitas a su paso. Salen en portadas de revistas en bikini en la cubierta de su yate, y se agotan las ediciones de aquella semana. ¿Ahora nos escandalizamos porque el Rey, muy en su papel, ha ido a matar elefantes a todo lujo? Estamos siendo incongruentes: Eso es lo que históricamente hace un Rey.
Hasta hace poco, se lo aplaudíamos igual que aplaudíamos sus viajes a esquiar, sus comitivas nupciales...

Si ahora no nos gusta, fuera, pero él no estaba haciendo nada fuera de su papel. Lo raro, lo que no se debía haber creído nadie, era el rollito este de que el paro juvenil le quitaba el sueño, vamos hombre...


(Miren, por cierto, el dibujico de Jordi. Es muy 'lo que es en realidad y lo que no queríamos ver').

22 comentaris:

  1. Por supuesto que el paro juvenil le está robando muchas horas de sueño. A ver de dónde si no va a sacar él para ir a disparar animalicos en la sabana africana y darle de comer al Bribón. "Jóvenes de España: Juanca Needs You". Sí, Mr. K: fuera. Cuándo... chi lo sa.

    Mientras tanto que la jornada te sea favorable y el calentador no te la juegue.

    ResponElimina
  2. L'acabo de posar a prova, al calentador, i va bé. Creuem els dits! Bon dia igualment!

    ResponElimina
  3. Iupiiii!!!
    Molt bo el dibuix del Jordi per cert (com tots).

    ResponElimina
  4. «A un rey se le puede cortar el cuello pero no se le pueden discutir las cacerías. Puedes preferir la república, pero no una monarquía de Seat Ibiza y menú de mediodía. Si cuando ves a la Reina de Inglaterra no comprendes que estás ante la máxima expresión de sofisticación, distancia y lujo, no hay nada que yo pueda hacer por ti y todo lo que vivas caerá en saco roto.»

    By Cariño, he encogido al niño.

    Torna l'aigua calenta i l'estabilitat monàrquica. Veus, no ha passat res.

    ResponElimina
  5. Sostres is rigth.

    Aquest comentari, no: JO m'autodestruiré en 5, 4, 3, 2...

    (Surto i torno a entrar).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Coincidiu en tantes coses, que un altre ja sospitaria...

      Not me!

      Elimina
    2. Com en tantes coses?!? Aquesta és de les coses més lletges que m'han dit mai. Surt i torna a entrar!

      Elimina
    3. Doncs era dit amb carinyo. No, ja, que no ho sembla. Vull dir, si en una cosa esteu d'acord, és que té moltes possibilitats de ser totalment certa i... Res, res: surto i torno a entrar tres vegades!

      Elimina
    4. Mira, i aquest també: http://enricvila.wordpress.com/2012/04/16/tractatus-singular-digital/ (Tot i que al final aprofita per pegar-se una xulejada de quémachosoy que no sé arran de què ve).

      Elimina
    5. No sé si us recordeu de Bob l'Anglès, aquell personatge d'Unforgiven que interpretava Richard Harris: anava dient coses així, una mica més portades a l'extrem. Acabaven d'atemptar contra un president dels Estats Units i ell anava dient que això amb un rei no passaria mai, que davant d'un rei a tothom li tremolaria la mà i no podria disparar perquè la reialesa, la grandesa, etc. (perdó per haver-ho d'explicar però no trobo el vídeo). El pas següent és que a Bob l'Anglès li trencaven la cara. Però al far west, ja se sap, no eren catalans...

      Elimina
    6. Aquí tot falla quan l'emperador deixa de ser digne de que se'l mirin amb estupor i tremolors (què bé ho explicava la Nothomb, això). El gran error del juanka ha estat passar-se de campechano tot volent seguir mantenint el seu estatus de caçador d'elefants a tot luxe. No es poden ser les dues coses, ho sento però no.
      Així que FORA!

      Elimina
    7. "La corporación Yumimoto me dio muchas oportunidades para probarme a mí misma..."

      Li hauríem de fer arribar al juanka una còpia d'aquesta escena per tal que el seus "negres" comencin a redactar-li el discurs d'abdicació. Perquè quan foti el camp a mi m'agradaria que ho fes com és menester en aquests esdeveniments: "a lo grande". Vull una orquestra de música, confeti i "chocolate marciano".

      Com m'agrada la Nothomb i la Testud.

      http://www.youtube.com/watch?v=SlL3Ly1WlVc&feature=related

      Elimina
  6. Ojito amb el Sostres. Tinc un PC especialment sensible pel que fa a certs "links". Amb personatges del calibre ètic à la Sostres se'm cala i trau fum pels altaveus.

    "Queremos un mundo a la medida de nuestras limitaciones y no a la altura de nuestras esperanzas." ¿Pero és que potser ens en queden? D'esperances, vull dir.

    I pel que fa al Vila, ¿voleu dir que no està una mica "tocatus" de l'ala...? O potser sóc jo que entre el juanca, el Titanic (el del Cameron?), el Von Trier i la SuperXona Succionadora només arribo a deduir que el que veritablement necessita aquest nano és un sessió de Reikhi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segons en Sostres (no ho enllaço, més que res perquè el seu blog no permet enllaçar bé els posts), en Vila es tira o es tirava unes senyores madures que s'encarinyaven d'ell i el mantenien, etc.

      Seria d'agrair que aquests nois no ens fessin imaginar-nos la seva activitat subcintural, perquè n'hi ha que tenim una capacitat molt aguda de «veure» les coses, i després tot és tenir somnis terrorífics.

      Elimina
    2. ¿I això ho signa qui no feia gaire (un post avall per a ser més exactes) parlava de contenció (i no urinària) en referència a no sé quin YouTube de la Bibi abans de fer-se dir Bibiana? Estem tots molt "tocatus"!!!

      Elimina
    3. ¿Qui deia allò de la llibertat de contradir-se? Doncs això.

      Elimina
  7. Com sou, m'heu fet llegir el Vila i ara la que no dormirà o tindrà malsons terrorífics seré jo. Prou que em costa dormir una nit sencera com caldria, últimament, coses de l'edat. (Ehem, com a senyora madura, jo al Vila ni li pagava ni de franc ni res; l'he vist de prop, i no.)

    ResponElimina
  8. Sempre passa el mateix: lo dolent de posar links al Vila i al Sostres (igual que a uns quants d'altres) és que tothom triga un nanosegon en desviar-se del tema inicial.

    És una llàstima perquè, tot i que el Sostres em fa angunieta en general, crec que el Vila, quan es deixa de traumes i històries absurdes sobre coses que a ningú no interessen, pot arribar a ser sublim. Ho dic jo, que també hi caic, hi caic, hi torno a caure i més que hi cauré...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sublim. Un moment que vaig al pis de baix, que m'han caigut els collons a terra i han rodolat escales avall...

      Elimina
    2. Tot cau pel seu propi pes. Monarquies, repúbliques. Certes andròmines també. Tens raó, Mr. K: no ens desviem.

      http://www.planetacurioso.com/wp-content/uploads/2010/03/me-caigo.jpg.

      Vaig a "ponder" (que diuen els British així com els de la Commonwealth) això de la sublimitat del Vila amb una bona tassa de cafè.

      Elimina

Come swim w/me